Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar de la prepoderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els hor
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Obra poètica. I (1948-1971)
Amo la quietud de los jardines
y las manos prietas y rojas de los peones.
Amo la ternura de la lluvia
y el paso inseguro de los mayores sobre la nieve.
Amo los árboles con dibujos de escarcha
y la quietud de los atardeceres cerca de la estufa.
Amo las noches interminables
y la gente que se apresura a la salida del cine.
El invierno no es triste:
Es un poco melancólico,
de una melancolía blanca y muy íntima.
El invierno no es el frío y la nieve:
es un olvidar la preponderancia del verde,
un recomenzar siempre esperanzado.
El invierno no es los días de niebla:
es una rara flexibilidad de la luz
sobre las cosas. El invierno es el silencio,
es el pueblo en silencio,
es el silencio de las casas
y el de las habitaciones
y el de la gente que mira, tras los cristales,
cómo la nieve unifica los horizontes y todo se vuelve
impresionantemente próximo y asequible.
Obra poética. I (1948-1971)
